Certificat energètic i obligacions

La certificació energètica d’edificis segons el Reial Decret 390/2021 regula tant edificis de nova construcció com existents, habitatges o diferents usos. Aquest resum ajudarà a entendre quines tipologies d’edificis entren dins l’obligatorietat i quines queden excloses.

Edificis obligats a tenir certificat

Segons ICAEN, els edificis que han d’obtenir obligatòriament el certificat energètic inclouen:

• Edificis que requereixen la realització de la Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE) o inspecció equivalent.

• Edificis o parts d’edificis amb superfície útil superior a 500 m², amb usos administratius, sanitaris, comercials, residencial públics, docents, culturals, recreatius, restauració, transport de persones, esportius, llocs de culte o usos religiosos.

• Edificis o habitatges existents que es venguin o lloguin a un nou arrendatari i que no tinguin un certificat vigent.

• Edificis de nova construcció (o habitatges de nova construcció) que, per normativa, han d’obtenir certificat.

• Edificis o parts d’edificis en què es fa una intervenció en més del 25 % de la superfície de l’envolupant tèrmica (façanes i cobertes).

• Edificis o parts d’edificis ocupats per l’administració pública amb superfície útil total superior a 250 m².

• Edificis o parts d’edificis on s’instal·lin, substitueixin o renovin instal·lacions tèrmiques (instal·lacions de climatització, etc.).

• Edificis o parts d’edificis on es faci una ampliació superior al 10 % de la superfície o volum construït, sempre que la superfície útil ampliada sigui superior a 50 m².

  
  

Edificis que no estan obligats

Hi ha, també, una sèrie de supòsits on no cal obtenir el certificat energètic. Entre ells:

• Edificis agrícoles no residencials o de baixa demanda energètica, és a dir, zones que no requereixin garantir condicions tèrmiques de confort (tallers, processos industrials) i que no estan destinats a ús d’habitatge o equipament.

• Transmissions de la propietat per herència o donació que no entrin dins dels casos de venda o lloguer regulats pel Reial Decret.

• Locals sense activitat (quan no tenen llicència d’activitat vigent): no cal certificat fins que es doni d’alta l’activitat.

• Edificis o parts d’edifici aïllats amb superfície útil inferior a 50 m². (Cal destacar que això aplica a edificis o parts aïllades; si formen part d’un edifici més gran, pot aplicar l’obligació).

• Edificis o parts construïdes per enderrocar.

• Edificis o monuments protegits, sempre que la introducció de millores d’eficiència energètica impliqui una alteració inadequada del seu caràcter o aspecte històric.

• Construccions provisionals amb un termini previst d’utilització igual o inferior a dos anys.

Notes d’interès

• Cal tenir en compte que la superfície útil i l’ús de l’edifici són factors claus per determinar l’obligació: per exemple, 500 m² és un llindar important per a molts usos.

• En casos mixtos (per exemple, un edifici amb locals comercials i habitatges), la normativa estableix que s’haurà de fer certificació separada per a parts amb ús diferent.

• La intervenció en instal·lacions tèrmiques o envolupant tèrmica també pot desencadenar l’obligació encara que l’edifici ja existís — això és rellevant en projectes de reforma o ampliació.

• Els edificis industrials o tallers amb baixa demanda energètica queden fora en molts casos, però cal verificar cas per cas segons si hi ha zones “habitables” o de serveis que superin els llindars esmentats.

• En l’àmbit dels edificis públics, el requisit s’activa a 250 m² per superfície útil per a edificis ocupats per l’administració pública: una dada rellevant per projectes d’infraestructura pública.