Noves normes acordades per la UE per impulsar l’eficiència energètica en els edificis dels seus estats membres

El Parlament Europeu i el Consell Europeu han acordat enfortir la Directiva sobre l'eficiència energètica dels edificis (EPBD) per descarbonitzar el sector de l'edificació a la UE i contribuir a la lluita contra el canvi climàtic i la neutralitat climàtica. S'estableixen metes per reduir el consum d'energia a edificis residencials i no residencials, així com mesures per millorar l'eficiència energètica i facilitar la transició cap a edificis d'emissions zero. S'enfoca a la renovació d'edificis menys eficients i es promou la mobilitat sostenible. A Catalunya, on el sector de l'edificació és responsable d'una part significativa del consum energètic, cal destacar la necessitat d'actuar per aconseguir una societat i una economia descarbonitzades.

L'acord estableix fites a assolir i mesures a aplicar per assolir-les. Així, els Estats hauran d'elaborar plans per reduir el consum mitjà d'energia primària als edificis residencials en un 16% per a l'any 2030 i entre un 20% i un 22% per a l'any 2035, i un 26% per a l'any 2033 en el cas dels no residencials. L'enfocament se centra en la renovació energètica dels edificis amb pitjor rendiment, d'on es pot obtenir una disminució més gran del consum d'energia. Per treballar de manera harmonitzada, els certificats d’eficiència energètica es milloraran d’acord amb una plantilla comuna, i s’establiran mesures per facilitar aquestes inversions i evitar la bretxa generada per la pobresa energètica.

També es determinen accions destinades a facilitar les rehabilitacions energètiques d’edificis. Els mateixos plans estatals hauran de definir estratègies per identificar i eliminar les barreres que actualment enfronten les renovacions d'edificis, com ara el finançament o la formació, proporcionar instruments per guiar els propietaris d'edificis en el procés per convertir els seus immobles en edificis d'emissions zero, com el passaport de renovació d'edificis; posar en servei finestres úniques especialitzades en aquest àmbit o la limitació de les calderes alimentades amb combustibles fòssils, fins a la seva eliminació a l'any 2040.

La nova normativa també preveu que els edificis públics nous hauran de ser d'emissions zero a partir de l'any 2028, i la resta d'edificis ho hauran de ser a partir de l'any 2030. Els nous edificis hauran de comptar amb instal·lacions fotovoltaiques o solars tèrmiques al sostre. també preveu que es fomenti la mobilitat sostenible, ja que s'haurà d'incloure precablejat als nous edificis i als renovats; s’incrementaran els requisits de nombre de punts de recàrrega en edificis i es garantirà que hi hagi suficients places destacionament per a bicicletes.

L'edificació, imprescindible per a la transició energètica

El sector de l'edificació és responsable del 28% del consum energètic a Catalunya, percentatge que augmenta fins al 42% a la UE. Actuar sobre l'eficiència energètica dels edificis és clau per estalviar energia i aconseguir una societat i una economia descarbonitzades per a l'any 2050, amb un model energètic basat en l'eficiència energètica i les energies renovables, on els ciutadans puguin generar i gestionar la seva pròpia energia i participar en la presa de decisions.

A Catalunya, el 60% del parc d'edificis és anterior al 1980, data en què entra en vigor la primera normativa en matèria d'aïllament a la construcció, per la qual cosa tenen rendiments energètics molt baixos. De fet, gairebé el 80% dels edificis certificats tenen les qualificacions menys eficients, xifra que al conjunt de la UE se situa al 75%. D'acord amb la Prospectiva Energètica 2050, per aconseguir la neutralitat climàtica, Catalunya ha de reduir un 34,2% el consum final d'energia en l'àmbit de l'edificació.